CENTRE D’INICIATIVES I RECERQUES EUROPEES A LA MEDITERRÀNIA

Ha tingut, i segueix tenint, una important dimensió financera, i ha estat alimentada per un excés d'endeutament, però el seu element central ha estat un creixement excessiu i en una adreça equivocada. Hem inflat durant anys nostre PIB a força d'una activitat frenètica en la construcció immobiliària, que ha construït el doble dels habitatges demogràficament necessaris i ha situat els seus preus a uns nivells irreals.

Quan al final l'especulació s'ha esfondrat pel col·lapse del crèdit fàcil i barat, ha deixat un enorme estoc d'habitatges construïts i sense comprador. Aquesta
explosió final ha destruït més d'un milió de llocs de treball del sector i dels sectors afins. La crisi ha afectat a molts altres sectors ja que el shock immobiliari ha provocat una recessió general que s'ha portat amb si més d'un altre milió d'ocupacions.

La sortida de la crisi no s'aconseguirà amb mesures de reactivació perquè no es tracta d'una típica crisi de demanda i per tant, no valen les conegudes receptes keynesianas.
 

Aquestes receptes són vàlides per aconseguir “recuperar” els llocs de treball perduts, és a dir recuperar-los en nombre i en naturalesa. Aquest no és el nostre cas. La sortida de la crisi precisa de la creació de dos milions de llocs de treball, dels quals almenys un milió ha de ser “inventat”, ja que el pes del sector immobiliari en el PIB espanyol ha de baixar diversos punts pel que fa al de l'any 2007.

Al costat d'una reactivació ha d'haver-hi una reconversió. I la reconversió suposa inventar llocs de treball nous, que no existien en 2007. Per a això cal descobrir nous filons d'ocupació i estimular la demanda dels mateixos.
Això significa, a més, reconvertir a un milió de persones, que en els propers anys hauran de fer alguna cosa diferent del que feien (en molts casos, diferent d'allò para el que van venir dels seus països d'origen). El fet que la població aturada sigui en gran part molt jove, afegeix gravetat al drama de l'atur, però tal vegada facilita aquesta reconversió personal.

En tot cas és evident que crisi, ocupació i formació van ara estretament unides.
I no hi ha dubte que el principal problema és trobar eines per fer front a aquests reptes.